Quan l’Anita va visitar Tarragona, una dona li va explicar una vella història esdevinguda al Segle XVI, referent a un nen i al seu avi pastor.
La història comença quan el nen i l’avi estan resistint l’atac d’una partida de pirates, que assetgen una masia fortificada propera a Tarragona.
L’avi i el propietari de la hisenda estan disposats a defensar la porta de l’edifici, armats amb una espasa i un arcabús, mentre el nen llança pedres als assaltants des del matacà de la torre per impedir que la derroquin.
Una llarga nit d’angoixa. De lluny, un gos no para de bordar.
Quan a l’alba l’avi i el nen surtin a descoberta, trobaran el cadàver d’un mercader jaient al costat del seu carruatge, i un enorme gos molós que va lluitar sense fortuna per defensar al seu amo, però va aconseguir espantar els pirates.
La víctima era, sens dubte, un ric personatge, ja que portava un abundós tresor i el seu vehicle estava tirat per dos magnífics cavalls imperials.
L’avi es quedarà a protegir al mercader i els seus estris, i encarregarà al nen que vagi a Tarragona a lliurar el tresor a les autoritats i donar l’alarma.
A Tarragona esdevingué una tremenda agitació quan van conèixer el succés.
Per aquells temps, el gremi d’esparters i espardenyers havia fundat la congregació de la Sanc Preciosa de Iesuchrist, una entitat piadosa amb la missió de recollir els cossos dels desgraciats que morien a camp ras i consolar els presos que eren condemnats a mort, acompanyant-los al cadafal i evitant ser víctimes de la burla i l’escarni del populatxo. Per aquesta raó, alguns dels congregants vestien l’hàbit dels botxins.
Els congregants van sortir disposats a recollir al difunt amb un carro que portava una gran imatge del Crist crucificat i altres provisions necessàries. El nen corria i saltava davant d’ells, afanyant-los per arribar com més aviat millor a la seva destinació.
